Amb aquestes paraules, el Bruce va dedicar el dimarts passat, la cançó "We are Alive" a l'Scott Fedor. L'Scott és un noi que fa 3 anys, llançant-se de cap al Llac Michigan, va tenir la desgràcia de no calcular bé la quantitat d'aigua que hi havia, i es va trencar el coll a l'alçada de les cervicals, quedant paralitzat de cap en avall.
 |
| L'Scott en l'actualitat (foto: www.scottwfedor.com) |
Dimarts va assistir al concert que en Bruce i l'E Street Band van fer a Cleveland. Aquell seria el seu 5è concert. Però era molt especial. Era el primer al que assistia després de l'accident i després de molt temps de lluitar per la seva vida. L'Scott sempre havia sigut molt fan del Bruce, però sobretot durant la rehabilitació, la seva música va ser una banda de sonora permanent.
El dia abans del concert, l'Scott va enviar un correu electrònic a l'empresa que portava les relacions públiques del concert, explicant el que li havia passat i la importància que la música del Bruce havia tingut en la seva recuperació, i especialment una frase de la cançó Trapped, del Jimmy Cliff, que diu: "And I know someday I'll walk out of here again" (Sé que algun dia tornaré a caminar per marxar d'aquí).
Quan van arribar al pavelló on es feia el concert, l'Scott i els seus amics es van situar a la zona reservada a les persones amb mobilitat reduïda i va començar el concert. Però va ser en un moment determinat, just després de "The Rising", i quan ja sonaven els primers acords de "We Are Alive", que el Bruce es va acostar al micròfon i va pronunciar 4 paraules que van deixar a l'Scott totalment trasbalsat: "For my friend, Scott" (Per al meu amic, Scott). Els seus amics es van girar i li van dir: "Ei! Ets tu!!!". Malgrat l'excitació del moment, l'Scott va mantenir la calma i els hi va dir que segurament hi hauria molts Scott entre el públic i que la probabilitat que fos ell era molt remota.
Però la cosa no va acabar aquí. Moments abans que el concert s'acabés, un membre de l'staff del Bruce es va acostar a la zona i li va preguntar si ell era l'Scott Fedor. Ell va dir que sí i els hi van dir que el seguissin. L'Scott es mirava els seus amics i anava dient: "Realment està passant tot això?". Fins que van arribar a un costat de l'escenari i els hi van dir que s'esperessin allà.
El concert va acabar i el personal estava desmuntant tot l'escenari, quan una senyora es va acostar, li va dir que era la mànager del Bruce (suposo que era la Barbara Carr), que li havien reenviat el seu correu electrònic i que el Bruce volia parlar amb ell una estona. Ja us podeu imaginar la cara que va fer.
Primer va aparèixer en Max Weinberg i va estar amb ells xerrant durant un quart d'hora, comentant el concert i fent-se fotos amb ells. En Max va marxar i al cap d'un minut va aparèixer la figura del Bruce, icònica i humana a la vegada: s'estava menjant un immens prétzel!
En Bruce es va acostar i, en lloc de donar-li la mà, li va agafar curosament el cap, li va fer un petó al front i li va dir: "God Bless" (Déu et beneeixi). I en aquell moment, l'Scott diu que realment es va adonar que Déu l'havia beneït: estava viu, s'havia recuperat d'un accident que podia haver sigut mortal, havia assistit a un concert del Bruce i en aquells moments, el mateix Bruce estava parlant amb ell.
L'Scott comenta que va quedar molt impressionat que una icona del rock pogués, a la vegada, tenir una vesant humana tan gran i que en Bruce va mostrar molt interès per tot allò que ell li estava explicant de la seva vida. Li va agrair que hagués interpretat "Racing In The Street", ja que era una cançó que significa molt per a ell. El Bruce es va mostrar molt content.
Finalment el Bruce, l'Scott i els seus amics, es van fer unes quantes fotos, abans que en Bruce tornés fer-li un petó, li dediqués una nova benedicció i marxés per agafar l'avió de retorn a casa.
(Foto: www.scottwfedor.com)
(Foto: www.scottwfedor.com)
