diumenge, 6 de maig de 2012

Un concert del Bruce viscut amb el Bruce: "A Night With The Jersey Devil"

Segurament, la majoria de fans del Bruce ens hem preguntat moltes vegades com deu ser un concert vist des de dins. Gràcies a Doctor Music i al programa Divendres de TV3 he tingut l'oportunitat de viure-ho en primera persona. M'estalviaré els detalls del viatge pròpiament dit i em situaré a la tarda del dimecres 2 de maig del 2012.

Amb en Nils Lofgren
A les 14:40 vàrem arribar al Prudential Center de Newark, NJ, i l'Alba, de Doctor Music i la nostra acompanyant durant el viatge, va trucar al George Travis, Tour Manager del Bruce, per avisar-lo que ja havíem arribat. Al cap d'uns minuts es va presentar en Sean (després us donaré més dades d'ell) i vàrem començar el nostre tour pel Backstage.

D'entrada, en Sean va voler que utilitzéssim el mateix accés que uns minuts més tard utilitzarien en Bruce i tota l'E Street Band. Vàrem començar la visita per la zona de camerinos i ens vàrem trobar amb en Nils Lofgren, amb qui vàrem conversar uns minuts.

Amb en George Travis
Tot seguit vàrem accedir a la pista del Prudential Center, on s'estaven ultimant els detalls del concert. En aquell moment va fer acte de presència en George Travis i em va sorprendre amb els seus coneixements... sobre el Concurs de Divendres! L'havia visionat sencer, malgrat estar en català, i sabia perfectament com havia anat tot (i pel que vàrem anar comprovant, no era l'únic ni molt menys!). Fins i tot em va fer broma amb les cançons que jo no havia sabut identificar...

El que es pot veure a sota l'escenari
Vàrem continuar la visita per la taula de so, on en John Cooper ens va donar tot luxe de detalls i tot seguit vàrem anar cap a l'escenari. No us podeu imaginar com és l'escenari per sota. Cada un dels músics té just a sota, el seu tècnic, que li prepara i afina els instruments. Només en Nils té més de 40 guitarres!

Està ple de caixes, de cables, d'instruments i d'ordinadors. Tot absolutament ben etiquetat i preparat per ser embalat i desembalat en molt poca estona. En Sean ens va comentar que havien començat a muntar a les 7 del matí, ja que el dia anterior hi havia hagut partit d'hoquei gel dels Devils de New Jersey i l'endemà n'hi havia un altre. Una hora i mitja després de finalitzar el concert, ja ho tenien tot carregat als tràilers.

A continuació, i utilitzant l'escala central, vàrem pujar a l'escenari. Veure d'aprop el lloc on actua tota l'E Street Band és un moment molt emocionant. En Sean ens va continuar explicant tota mena de detalls, com per exemple, que les pantalles estan fetes amb peces semblants als "legos" i que li poden donar la forma que més els hi interessa.

Amb en Sean i l'Alba, davant el micro d'en Bruce
Amb en Sean, davant la bateria d'en Max


Amb en Sean Magovern
Portàvem gairebé una hora de tour i en Sean ens va dir si volíem prendre alguna cosa. Ens va acompanyar a la sala del càtering i allà es va produïr un dels moments més emotius. Estàvem en una de les taules bevent un refresc, quan en Sean em va dir si sabia quin era el seu cognom. Li vaig dir que, malauradament, els meus coneixements sobre en Bruce i companyia, no arribaven a aquell luxe de detalls. Va somriure i em va dir: "My surname is Magovern". En aquell moment se'm va posar la pell de gallina. Qui ens havia estat acompanyant i ens feia una màsterclass sobre el funcionament d'un concert, era el germà del desaparegut Terry Magovern, l'home de confiança del Bruce durant més de 20 anys.

Amb en Bruce, a peu d'escenari
Però les emocions no es van aturar aquí. Era l'hora d'anar un altre cop cap a la pista, ja que el Soundcheck estava a punt de començar. Assistiríem a la prova de so del Bruce i l'E Street Band. Ens vàrem situar al final del pit (completament buit en aquells moments) i l'escenari es va començar a omplir de músics. Tots? No! Faltava l'Steve Van Zandt. El motiu és que venia des de New York i a aquelles hores el trànsit va molt dens.

En aquell moment, en Bruce em va fer un senyal per tal que m'acostés a l'escenari, saludar-me i donar-me la benvinguda a New Jersey. El Soundcheck estava a punt de començar!



Soundcheck
We Take Care Of Our Own va ser interpretada sense l'Steve (el Boss és el Boss i va donar l'ordre de començar). For You, It's Hard To Be A Saint In The City, Jersey Girl i llavors, la sorpresa: "Bishop Danced". Segons en Bruce, feia prop de 40 anys que no la interpretava i va voler fer una versió "Louisiana Style", tal com ell mateix la va definir. Puc donar fe que en Bruce tenia moltes ganes de posar-la al Setlist, ja que la van interpretar, sencera o parts, més de 8 vegades. A mig Soundcheck va venir a saludar-nos la Barbara Carr, mànager del Bruce, i esposa del Dave Marsh, el biògraf "oficial". Em va dir que en Dave estava fent un programa especial per Sirius Radio i que tenia molt interès en fer-me una entrevista. Vàrem quedar que al finalitzar la prova de so, ens hi acostaríem.

A l'acabar el Soundcheck, en Bruce va baixar de l'escenari i va venir a saludar-nos. Va estar molt cordial i, entre d'alres coses, va comentar que el públic de Barcelona sempre es tornava boig (insane va ser l'adjectiu utilitzat) quan venien a actuar.

Amb en Bruce, una vegada finalitzat el Soundcheck


Amb en Dave Marsh,
moments abans d'iniciar l'entrevista
Les proves de so havien finalitzat, havíem estat parlant amb en Bruce, i ara ens tocava anar al set de Sirius Radio per tal de fer l'entrevista amb en Dave Marsh. El primer que em va dir en Dave és que també havia vist el vídeo del concurs i que encara estava sorprès de com havíem sigut capaços de conèixer cançons amb tan poc temps. També em va donar molts records pel Manel Fuentes, dient a l'audiència de Sirius que en Manel és el seu equivalent per les nostres terres.

Vàrem fer el que es va poder a l'entrevista, ja que una cosa és mantenir una conversa informal en anglès i, una altra molt diferent, haver de contestar preguntes concretes intentant no equivocar-te (segur que no ho vaig aconseguir) en els temps verbals...

Carregant energies abans del concert
Faltava poc per l'hora "anunciada" d'inici del concert i en Sean ens havia dit que a l'acabar l'entrevista, ens tornéssim a trobar a la Sala del càtering, per tal de sopar. La sala estava plena de tot el personal vinculat al concert, amics i familiars.

En una taula propera a nosaltres, hi havia l'Adelle, la mare del Bruce. Al cap de poc minuts d'estar menjant, va entrar el Bruce (per cert, només vàrem aixecar el cap nosaltres...) per anar-la a saludar. Després el Bruce es va acostar a la nostra taula i com si fos un nuvi el dia del seu casament, se'm va posar al darrera, recolzant les mans sobre les meves espatlles i ens va dir: "Eat whatever you want. It's on Bruce!" (la traducció lliure seria: "Mengeu el que vulgueu. Pago jo!"). Un moment més per a la col·lecció de records!

Era l'hora d'anar tirant ja cap a la pista, per veure el concert. Ens vàrem asseure just al costat de l'escenari i, amb les notes dels "7 Magnífics" tota la banda va pujar a l'escenari que unes hores abans havíem trepitjat nosaltres.

En Bruce i l'E Street Band a ple rendiment

Vull destacar que a mig concert, en Sean va venir on erem nosaltres (recordem que ell és l'Stage Manager, és a dir, responsable de tot el que estava passant en aquells moments) i ens va preguntar si tot anava bé i si volíem prendre alguna cosa. Increïble...

Una vegada finalitzat el concert, vàrem tornar al Backstage i allà vàrem poder assistir a un moment molt emotiu, quan l'Adelle va anar a fer un petó al seu fill, i en Bruce li va recordar que el divendres aniria a casa seva a dinar. Se'ns dubte, vàrem tenir l'oportunitat de veure una de les cares més humanes del Bruce.

I ja per finalitzar, i quan ens vàrem anar a acomiadar del Sean, encara va tenir temps per dir-me que m'esperés, que tenia un obsequi per mi. Va venir amb un póster de la gira i al darrera hi havia escrit: "We'll be with you in Barcelona"

A les portes del Prudential Center, amb el regal del Sean

El somni s'havia fet realitat i com la Ventafocs, era l'hora de tornar a pujar al nostre carruatge (en aquest cas, una limusina) i tornar a "casa" (l'Hotel Ritz-Carlton de Central Park). No està malament, oi? :-)

Agraïments:

A Doctor Music i a Divendres TV3, per haver-me permès fer realitat un dels somnis de la meva vida

A Jon Landau Management, i especialment la Barbara Carr, per facilitar-nos l'accés a la part més íntima d'un concert del Bruce

Al George Travis, Tour Manager del Bruce, per haver dedicat unes hores de la seva apretada agenda a visualitzar el concurs de TV3 i haver-lo compartit amb tota l'E Street Family. I, sobretot, per haver-nos fet sentir com uns més de tot el grup

Al Dave Marsh, per donar-me l'oportunitat de compartir amb Sirius Radio una estona del seu programa especial dedicat al concert de Newark

Al Sean Magovern, Stage Manager, i el nostre guia durant tota la visita. Una professionalitat increïble, al costat d'una qualitat humana única. Thanks so much, Sean! We'll never forget your kindness and your Masterclass!

A tota l'E Street Family. Malgrat estar treballant i amb moments de molta tensió, sempre van tenir un somriure per a nosaltres i no va faltar ni una sola explicació

Al Bruce. Tot el que pugui dir és poc. Entre moltes de les virtuts que té, n'hi ha una que per mi és admirable. Tot i ser una estrella del rock i un personatge que passarà a la història de la música, estar al seu costat et fa sentir com si estiguessis al costat d'un amic. Thanks, Bruce. We'll see you on the road!

A l'Alba, per la seva professionalitat, però sobretot, per la seva senzillesa i amabilitat. Ens ha agradat molt compartir aquests dies amb tu

Al Lluís, per la seva immensa generositat

I finalment, "last but not least", a l'Héctor, per haver-me permès compartir amb ell els dies més feliços de la meva vida. Has fet augmentar exponencialment el valor dels records acumulats. No ho oblidaré mai

Notes: disculpeu la narració en 1ª persona. No em semblava apropiat falsejar-ho i utilitzar la 3ª